astrodesvern.OAD@gmail.com

dimarts, febrer 27, 2007

Lluna - 20070227

Fotografia de la Lluna del dimarts 27 de febrer del 2007, a les 21:14UT del vespre. Té una edat de 10 dies 22 hores i 39 minuts de la llunació 1041, i presentava una fase del 84%. A una distància de 386223 quilòmetres de la Terra, o 60,6 radis terrestres.
Tindrem Lluna plena el proper dissabte 032 de març a les 23:17UT.
Lluna - 20070227

dissabte, febrer 24, 2007

Observació - 20070223

Grup d'Astronomia Desvern

L'observació del passat divendres 23 de Febrer va ser una mica limitada. La humitat i els núvols baixos, juntament amb la ja endèmica pol·lució lumínica, van fer que l'únic astre observable, no sense dificultat, fos la Lluna.


Exemple prou aclaridor de com vam poder veure la Lluna en un dels millor moments de la nit.
De totes maneres la vam fotografiar, i un com processada, l'imatge millora considerablement.
Feu "clic" ampliar-la.



Lluna - 20070223, 20:27 UT

Fotografia de la Lluna del dimarts 23 de febrer del 2007, a les 20:27UT de la nit. Té una edat de 06 dies 21 hores i 06 minuts de la llunació 1041, i presentava una fase del 44%. A una distància de 368664 quilòmetres de la Terra, o 57,8 radis terrestres.
Només hi ha 11 hores de diferència amb la fotografia anterior, però ja es poden detectar alguna petita diferència, sobretot pel que fa a dades i distàncies.

Lluna - 20070223

Fotografia de la Lluna del dimarts 23 de febrer del 2007, a les 12:22UT encara de dia. Té una edat de 06 dies 12 hores i 33 minuts de la llunació 1041, i presentava una fase del 40%. A una distància de 367599 quilòmetres de la Terra, o 57,6 radis terrestres.

diumenge, febrer 18, 2007

Orió, el gegant caçador

Aquestes nits també d'hivern podem resseguir les constel·lacions situades a l’equador celest. Al voltant del gegant Orió, podem descobrir tot un seguit de constel·lacions relacionades amb ell.

Vam començar per identificar les principals estrelles de la constel·lació d’Orió. Alfa (Betelgeuse) nom àrab que vol dir “espatlla de gegant”, és una estrella variable gegant vermella molt espectacular que ressalta a l’espatlla esquerra del gegant (mag +0,5 a +1,3). Lambda (Heka) és el cap i Gamma (Bellatrix) l’espatlla dreta. Després podem localitzar el cinturó, una alineació perfecte de tres estrelles prou brillants, Dseta (Alnitak) “el cinturó” en àrab , Èpsilon (Alnilam) , Delta (Mintaka). Abans s’arribar al peus trobem tres estrelles casi perpendiculars al cinturó, és l’espasa. Formada per un seguit d’estrelles menys brillants i amb un centre borrós, és M42 i M43, una nebulosa molt lluminosa i espectaculas, visible a simple vista. Als peus tenim kappa (Saiph) i Beta (Rigel) “peu del gegant” una gegant blava de magnitud +0,12.

Fotografia feta des de Sant Just Desvern on podem veure les constel·lacions.

A partir d’Orió podem localitzar dues constel·lacions que l’acompanyen “el Ca Menor” i “el Ca Major”. Són els gossos que acompanyen al caçador. “El Ca Menor” és una constel·lació molt petita que només destaquen dues estrelles Beta (Gomeisa) i Alfa (Procyon) del grec prokunos “el que va davant del gos”, ja que sortia abans que Sirius l’estrella Alfa del Ca Major. És l’estrella més brillant de tot el cel amb un brillantor de -1,4. Sirius va ser molt important per la civilització egípcia, ja que amb la seva arribada anunciava les crescudes del riu Nil, essencials per l’agricultura de l’antic Egipte. També és curiós el fet que tant el Ca Major com Sirius coincidia amb les primeres calors de l’estiu, i heus així com el mot “canícula” el relacionem amb les calor més fortes de l’estiu.
Entremig d’aquestes dues constel·lacions podem trobar l’Unicorn o Monoceros, molt difícil de localitzar degut a la baixa magnitud de les seves estrelles, just al límit a ull nu i impossible des de nuclis urbans. No té cap llegenda associada i va ser inclosa com a constel·lació el 1624 pel cartògraf l’alemany Jakob Bartsch.
A partir d’Orió podem trobar altres figures mitològiques com Taure i els Bessons, us esperem en les observacions que fem des del Casal per poder-les descobrir.