Com a continuació del post del 24 de maig, on ensenyàvem les proporcions del Sistema Solar, ara ho fem amb les diferents proporcions que ens podem trobar entre les estrelles.
Una web curiosa, link: proporcions del Sistema Solar.
dijous, de juny 29, 2006
dilluns, de juny 05, 2006
Observació LX200 - 20060604
Els núvols enteranyinaven el cel, però la contaminació lluminosa feia estralls!!Ahir a partir de les 20h. vam quedar per fer una observació amb el LX200 10" de Meade. Com en les ocasions anteriors vam tenir certa dificultat per poder muntar el telescopi, ja que el sistema d'ancoratge al trespeus, és molt deficient. Tot i així un cop muntat vam haver d'esperar una estona a que sortissin les primeres estrelles per poder posar en estació el telescopi de forma manera autònoma i precisa.
En alguns moments el cel era taronja, però nosaltres seguíem buscant objectius.
La Lluna en quart creixent del 20060604. EXT-70 oc 20mm.
Rupes Recta i Thebit, Arzachel, Alpetragius.
Cràter Maginus.
Però també vam fer una volta per diferents objectes Messier com: la nebulosa anular de la Lira M57, els cúmul globulars M3 i M13 i la galàxia M82. Finalment vam fer una ullada a aquest bonic parell d'estrelles de Albireu, Beta del Cigne.
Nebulosa anular de la Lira M57.
M3, LX200 ocular 20mm.
Albireu, Beta del Cigne i estrelles de fons.dissabte, de juny 03, 2006
Observació - 20060602
Ahir, a partir de les 22h al terrat del Casal de Joves, el Grup d'Astronomia Desvern, va fer una observació oberta a tothom.
La nit semblava que seria prou clara i cap a les 22h. ja teniem muntats els telescopis al terrat del Casal. De seguida van començar a venir una sèrie de núbols, direcció Molins de Rei cap al delta del Llobregat, que ens van fer la punyeta durant tota l'observació. Uns núbols taronges, desgut a l'abusiva i descontrolada il.luminació nocturna que hi ha als pobles i ciutats.
Fotografia amb el grup al complert, i els telescopis instalats. També es poden veure el ditjosos núbols taronges,a la contonada superior esquerra de la fotografia.
Durant l'estona que passavem el núbols per davant de la Llun ai Júpiter, aprofitavem per comentar temes i notícies relacionats amb l'astronomia.
La fotografia de la dreta és la feta per nosaltres, i la simulació 3D de l'esquerra és treta l'una web de la NASA, que simula la teòrica observació al mateix moment que ho fèiem nosaltres. Es pot veure clarament com Mart, no és un cercle complert, sinó que presenta fase.
Durnat els pocs minuts que vam poder observar Mart, ho vam aprofitar.
Aquí tenim una comparació entre la fotografia feta per nosaltres (amb sobreexpoció de Júpiter per poder realçar els satèl·lits) i una simulació 3D.
Jútiper també es va deixar veure bé, i es destingien molt fàcilment les dues bandes fosques equatorials.
La Lluna va ser la última a rebre la nostra vista, no perque no vulguéssim observarla, sino pels núbols emprenyador, que no la van deixar veure fins cap a les 12 de la nit.
Una de les poques fotografies que els núbols ens van deixar fer a la Lluna. Va ser una llàstima no poder-la observar amb més atenció, i no poder fer-li cap fotografia amb més detall.
Un detall de la Lluna feta per en Josep Miquel.
Vam tenir la visita de quatre persones, que vam poder veure a Júpiter i els seus satèl·lits. Alguns d'ells era la primera vegada que l'observaven i van quedar molt impresionats. Diuen que tornaran a la pròxima observació, que farem a principis de Julio.
Fotografia amb el grup al complert, i els telescopis instalats. També es poden veure el ditjosos núbols taronges,a la contonada superior esquerra de la fotografia.
Durant l'estona que passavem el núbols per davant de la Llun ai Júpiter, aprofitavem per comentar temes i notícies relacionats amb l'astronomia.Just començar l'obserbació, vam apuntar els telescopis cap a Mart, ja que el teniem ja molt proper a l'horitzó. Vam poder veure un petit disc, massa petit per distingir cap detall de la superfície. Tot i així, vam fer alguna fotografia d'on en podem treure una nova observació.
La fotografia de la dreta és la feta per nosaltres, i la simulació 3D de l'esquerra és treta l'una web de la NASA, que simula la teòrica observació al mateix moment que ho fèiem nosaltres. Es pot veure clarament com Mart, no és un cercle complert, sinó que presenta fase.Saturn estava justa al costat de Mart, però el núbols ja no ens van deixar poder veure aquest dos planetes durnat la resta de l'observació.
Durnat els pocs minuts que vam poder observar Mart, ho vam aprofitar.Júpiter va ser el següent planeta que vam observar. De fet va ser molt espectacular. Es podien veure els quatre satèl·lits galileans en formació, dos a cada costat del planeta. Sense dubte, una presentació molt espectacular.
Aquí tenim una comparació entre la fotografia feta per nosaltres (amb sobreexpoció de Júpiter per poder realçar els satèl·lits) i una simulació 3D.La Lluna va ser la última a rebre la nostra vista, no perque no vulguéssim observarla, sino pels núbols emprenyador, que no la van deixar veure fins cap a les 12 de la nit.
Una de les poques fotografies que els núbols ens van deixar fer a la Lluna. Va ser una llàstima no poder-la observar amb més atenció, i no poder fer-li cap fotografia amb més detall.
Un detall de la Lluna feta per en Josep Miquel.Com que la nit no va ser molt reixida, vam provar d'observar una estrella variable. Per començar l'haviem de localitzar. Era l'estrella Z UMa. Per tant l'haviem de buscar a la constel·lació de l'Osa Major, molt a prop de l'estrella Delta. Un cop localitzada, que no va ser gens fàcil degut a la seva poca brillantor, vam passar a medir la magnitud estelar per mitjà del metode comparatiu d'Argelander. Degut al camp reduït de l'ocular va ser difícil poder compararla correctement amb les estrelles de referència. Tot i així vam medir la magnitud, per nosaltres 8,7.
Z UMa és una estrella variable del tipus semirregular amb un espectre M5. Es localitza a AR: 11h 56m 30s Decl: +57º 52' 17” (2000,0). La seva brillantor varia de la 6,2 a la 9,4 magnitud durant un periode de 195,5 dies. Degut a la seva posició al cel, al mig del "Carro", és facilment observable durant gran part de l'any, i per tant podem seguir molt bé la seva variablilitat.
A partir d'ara la tindrem dins dels nostres objecte d'observació regular.
Z UMa és una estrella variable del tipus semirregular amb un espectre M5. Es localitza a AR: 11h 56m 30s Decl: +57º 52' 17” (2000,0). La seva brillantor varia de la 6,2 a la 9,4 magnitud durant un periode de 195,5 dies. Degut a la seva posició al cel, al mig del "Carro", és facilment observable durant gran part de l'any, i per tant podem seguir molt bé la seva variablilitat.A partir d'ara la tindrem dins dels nostres objecte d'observació regular.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)