Un bonic grup observant del cel urbà poc estrellat.
Una Lluna en quart creixent molt espectacular.
Detall del disc de Júpiter, on podem intuir la Gran Taca Vermella.
Situació del satèl·lits més grans de Júpiter i l'estrella Iota Cap.
Júpiter amb els seus satèl·lits, amb una càmara diferent.
L'altre bonic efecte va ser poder observar la Lluna cendosa, la part fosca de la Lluna, que no rep els raig directes del Sol, però sí la llum reflectida per l'atmosfera de la Terra, que com més nuvositat tingui, més llum reflecteix.
Dins les activitats de la secció d'astronomia de la Campus Party 09, vam tenir com a convidat especial, la astronauta de la NASA, Ellen Baker [enllaç nasa][enllaç wiki]. Va fer una sobre la vida a l'espai, tota en espanyol. Va ser una típica xerrada "políticament correcte", però interessant.
Imatges de la xerrada.
Observació oberta a tothom.
La Lluna, 20090728.
Júpiter, 20090728.
Lluna - 20090804
Zona de Sagitari.
Una fotografia del zenit.
Carpa amb 5000 ordinador a tota màquina.
20090713 - 00:05h UT
El mètode per fer les fotografies és ven senzill. Una càmera de fotografiar digital, en aquest cas una rèflex, pot ser compacta, però si que és necessari que es puguin fer fotografies manipulant l'obturador manualment. Un teleobjectiu i un trípode. Com que són fetes des de la ciutat de Barcelona, la contaminació lumínica és molt problemàtica, per tant hem de fer una exposició més llarga per aconseguir poder captar la brillantor de Neptú. Si compareu les dues fotografies anteriors podem veure com la del dia 12 és més definida, això és degut a esperar que Neptú estigués una mica més alt i per tant haver pogut rebaixar la sensibilitat i la velocitat de la fotografia.
Aquest és un tros de la fotografia on podem veure moltes més estrelles. De fet és important que en tinguem un bon grapat, ja que així podem anar comparant la sensibilitat de la fotografia. Neptú ara té una brillantor de 7,85, i com que a la fotografia del dia 10 no el veiem, vam comprovar que l'estrella més dèbil captada era de magnitud inferior a 8,00. Així que només després del processat de tres fotografies i la seva multiplicació, vam poder intuir al planeta. Així el dia 12 vam esperar per poder aconseguir unes fotografies individuals millors, tot i que la millora no va ser gaire bona. Tornarem a intentar per poder aconseguir un Neptú més nítid i evident.
Vam moure el telescopi de lloc per poder observar millor al planeta Júpiter.
Els cràters més propers al terminador eren els que millor relleu presentaven.
Tot hi així els radis del cràter Tycho eren ven visibles.
Júpiter es va mostrar magestuós amb la seva atmosfera plena de núvols.
El grup observant la Lluna.
La Lluna creixent - 20090703
Ja passades les una de la matinada encara ens quedava per observar Júpiter.
Un bonic Júpiter encara baix i proper als arbres, es va deixar veure amb els seus quatre satèl·lits, d'esquerra a dreta Cal·listo (fora de la fotografia), Europa, Ió, i a la dreta de Júpiter, Ganimedes. Podem observar com les bandes nevuloses de l'atmosfera de Júpiter són ben vistoses.
En el blog del Sol teniu un parell de notícies interessants.
Dins els "Proyectos Pilares" [enllaç] de l'Any Internacional de l'Astronomia, trobem el de "Ella es una Astrónoma" [enllaç], dedicat a la promoció de la igualtat de gèneres a l'astronomia. Com a promoció han editat en format PDF un calendari del 2009 amb tot una sèrie d'astrònomes que van fer història [enllaç], aquí us el podeu descarregar en català, castellà i gallec.
Bé, un mes més i ja en portem uns quants, no hem pogut dur a terme la nostre observació de la Lluna i en aquest cas del planeta Saturn. Els núvols i la pluja ens han impedit poder donar a conèixer l'Univers més proper i més llunyà. Esperem que la propera observació el proper divendres 3 de Juliol el bon temps ens permeti tenir una bona observació.
Emplaçament del rellotge.
Hora local, 20090505 16:21 h.
