Bé, tot i que fins a última hora de la tarda els núvols i la pluja van fer perillar l'activitat, la veritat és que a l'hora de fer l'observació vam tenir un cel prou net i nítid. Així doncs, després de quasi tres mesos sense observacions el cels ens van ser propicis i l'espectacle molt gratificador. Vam tenir la visita d'una parella santjustenca que va poder observar, el planeta Saturn, la nevulosa d'Orió i un bonic quart creixent de la Lluna.
La Lluna en quart creixent, es presentava quasi al zenit, la vam poder observar nítida i molt definida. El cràter Plató i els Monts Alps estaven en un dels millors moments de la llunació.

En aquest detall, podem veure el gran i plà cràter Archimedes (82 km), a prop del terminador trobem el cràter Timocharis (33 km). Al sud i amb un pic central hi ha el cràter Eratosthenes, i a partir d'ell podem pujar per la serralada de més de 400 km dels Montes Apennius, on just al costat del repleg que hi ha més al nort (Mons Hardley [enllaç]), és on va aterrar l'Apollo 15 [enllaç][foto]. Les planuries són: a dalt a la dreta, Mare Serenitatis, a dalt a l'esquerra Mare Imbrium, a sota a l'esquerra Sinus Aestuum, al sota al mig Mare Vaporum i podem veure una mica del Mare Tranquilitatis a la punta dreta de sota de la imtage.

el trio de cràters al nort, Arzachel, Alphonsus i Ptolomaeus, i
al sud el fosc Tycho, Maginus i les parets extriors del Clavius.
Satrun també es va deixar veure, tot i que els seus anells són cada vegada més prims i el planeta pot semblar menys imponent. Tità, el seu satèl·lit més gran també era visible a la seva dreta.


celebrant l'Any Internacional de l'Astronomia.
Amb aquest observació el Grup d'Astronomia Desvern, va afegir el seu bocí de sorra a la celebració de l'Any Internacional de l'Astronomia, i a l'activitat que es va fer del 2 al 5 d'abril amb 100 hores d'astronomia. Us convidem a gaudir d'aquest i molts més actes que es faran arreu per commemorar el 400 aniversari de l'observació de l'univers amb telescopi.