Encara que no ho sembli, el planeta Neptú el tenim més a prop i fàcil de veure que mai. De fet està just al damunt del planeta Júpiter, entre ells tenim l'estrella Mi Cap de la constel·lació de Capricorn, que ens va molt bé per tenir-la de referència en el seu moviment propi. De fet podeu veure a la fotografia els intents dels dies 10 i 12 de juliol, com la posició relativa dels dos planetes ha variat clarament (més en el cas de Júpiter, és clar).
És intressant veure com podem captar fàcilment els satèl·lits de Júpiter.
El mètode per fer les fotografies és ven senzill. Una càmera de fotografiar digital, en aquest cas una rèflex, pot ser compacta, però si que és necessari que es puguin fer fotografies manipulant l'obturador manualment. Un teleobjectiu i un trípode. Com que són fetes des de la ciutat de Barcelona, la contaminació lumínica és molt problemàtica, per tant hem de fer una exposició més llarga per aconseguir poder captar la brillantor de Neptú. Si compareu les dues fotografies anteriors podem veure com la del dia 12 és més definida, això és degut a esperar que Neptú estigués una mica més alt i per tant haver pogut rebaixar la sensibilitat i la velocitat de la fotografia.
Aquest és un tros de la fotografia on podem veure moltes més estrelles. De fet és important que en tinguem un bon grapat, ja que així podem anar comparant la sensibilitat de la fotografia. Neptú ara té una brillantor de 7,85, i com que a la fotografia del dia 10 no el veiem, vam comprovar que l'estrella més dèbil captada era de magnitud inferior a 8,00. Així que només després del processat de tres fotografies i la seva multiplicació, vam poder intuir al planeta. Així el dia 12 vam esperar per poder aconseguir unes fotografies individuals millors, tot i que la millora no va ser gaire bona. Tornarem a intentar per poder aconseguir un Neptú més nítid i evident.
Carta de la zona del cel fotografiada treta del programa gratuït,
Stellarium.
Detalls de la zona del cràter Aristarc i del pol nort de la Lluna.
El mateix detall forçant els color i descobrint una mica d'història geològica.
Detall de la zona del cràter Aristarc.
Júpiter amb els seus quatre satèl·lits galileans.
Una fotografia de grup.
20090713 - 00:05h UT
El mètode per fer les fotografies és ven senzill. Una càmera de fotografiar digital, en aquest cas una rèflex, pot ser compacta, però si que és necessari que es puguin fer fotografies manipulant l'obturador manualment. Un teleobjectiu i un trípode. Com que són fetes des de la ciutat de Barcelona, la contaminació lumínica és molt problemàtica, per tant hem de fer una exposició més llarga per aconseguir poder captar la brillantor de Neptú. Si compareu les dues fotografies anteriors podem veure com la del dia 12 és més definida, això és degut a esperar que Neptú estigués una mica més alt i per tant haver pogut rebaixar la sensibilitat i la velocitat de la fotografia.
Aquest és un tros de la fotografia on podem veure moltes més estrelles. De fet és important que en tinguem un bon grapat, ja que així podem anar comparant la sensibilitat de la fotografia. Neptú ara té una brillantor de 7,85, i com que a la fotografia del dia 10 no el veiem, vam comprovar que l'estrella més dèbil captada era de magnitud inferior a 8,00. Així que només després del processat de tres fotografies i la seva multiplicació, vam poder intuir al planeta. Així el dia 12 vam esperar per poder aconseguir unes fotografies individuals millors, tot i que la millora no va ser gaire bona. Tornarem a intentar per poder aconseguir un Neptú més nítid i evident.
