Orió, el gegant caçador

Aquestes nits també d'hivern podem resseguir les constel·lacions situades a l’equador celest. Al voltant del gegant Orió, podem descobrir tot un seguit de constel·lacions relacionades amb ell.

Vam començar per identificar les principals estrelles de la constel·lació d’Orió. Alfa (Betelgeuse) nom àrab que vol dir “espatlla de gegant”, és una estrella variable gegant vermella molt espectacular que ressalta a l’espatlla esquerra del gegant (mag +0,5 a +1,3). Lambda (Heka) és el cap i Gamma (Bellatrix) l’espatlla dreta. Després podem localitzar el cinturó, una alineació perfecte de tres estrelles prou brillants, Dseta (Alnitak) “el cinturó” en àrab , Èpsilon (Alnilam) , Delta (Mintaka). Abans s’arribar al peus trobem tres estrelles casi perpendiculars al cinturó, és l’espasa. Formada per un seguit d’estrelles menys brillants i amb un centre borrós, és M42 i M43, una nebulosa molt lluminosa i espectaculas, visible a simple vista. Als peus tenim kappa (Saiph) i Beta (Rigel) “peu del gegant” una gegant blava de magnitud +0,12.

Fotografia feta des de Sant Just Desvern on podem veure les constel·lacions.

A partir d’Orió podem localitzar dues constel·lacions que l’acompanyen “el Ca Menor” i “el Ca Major”. Són els gossos que acompanyen al caçador. “El Ca Menor” és una constel·lació molt petita que només destaquen dues estrelles Beta (Gomeisa) i Alfa (Procyon) del grec prokunos “el que va davant del gos”, ja que sortia abans que Sirius l’estrella Alfa del Ca Major. És l’estrella més brillant de tot el cel amb un brillantor de -1,4. Sirius va ser molt important per la civilització egípcia, ja que amb la seva arribada anunciava les crescudes del riu Nil, essencials per l’agricultura de l’antic Egipte. També és curiós el fet que tant el Ca Major com Sirius coincidia amb les primeres calors de l’estiu, i heus així com el mot “canícula” el relacionem amb les calor més fortes de l’estiu.
Entremig d’aquestes dues constel·lacions podem trobar l’Unicorn o Monoceros, molt difícil de localitzar degut a la baixa magnitud de les seves estrelles, just al límit a ull nu i impossible des de nuclis urbans. No té cap llegenda associada i va ser inclosa com a constel·lació el 1624 pel cartògraf l’alemany Jakob Bartsch.
A partir d’Orió podem trobar altres figures mitològiques com Taure i els Bessons, us esperem en les observacions que fem des del Casal per poder-les descobrir.

Constel·lacions - 20070105

El divendres 05 de gener vam quedar per tornat a provar el monstre conegut com LX-200-GPS. Per la falta de personal i veient el bon cel que feia, vam preferir observar les constel·lacions que teniem a la vista, un fet no gaire corrent.
Per començar vam buscar l'estrella Polar i vam intentar dibuixar la constel·lació, però no ho vam aconseguir tot i tenir un cel prou net (la humitat i la contaminació es va fer cada vegada més intensa).

Obsevació amb primàtic i a ull nu.

Vam reconèixer les constel·lacions de Cassiopeia i Cepheus, però a la de Draco només les més brillants com, Alfa(Thuban), Beta(Rastaban o Alwaid) i Gamma(Etamin). És una constel·lació molt gran però té estels poc brillants, cap supera les 2,2 magnituds.

Observació - 20060125 bcn

Des del centre de Barcelona també es pot fer astronomia. Aquest és l'exemple del dia 25 de gener del 2006, i amb un instrumental modest (ETX-70). La localització és a un terrat del carrer Casanova amb Aragó i encarat cap a Montjuïc amb partit a l'estadi Olímpic inclòs. Com podeu imaginar les condicions del cel no són molt bones, però no per això em de deixar d'observar el cel. I no cal tenir un gran telescopi dins un bon observatori, sinó que amb un senzill telescopi de 70mm. ja podem gaudir del cel estrellat, tenint sempre present les limitacions de l'instrument i de l'ubicació.

Totes les fotografies són fetes amb una càmara digital compacta Nikon Coolpix880 de 3,34Mp.
Són fotografies individuals manipulades amb Photoshop CS.

En primer lloc vam apuntar a Saturn, el planeta dels anells, que ara torna a ser observable ja des de les primeres hores de la nit cap a l'est, a la constel·lació de Càncer. Mirant per aquest petit telescopi es poden apreciar molts més detalls que a la fotografia, com ara uns anells més definits i el seu satèl·lit Tità.

Saturn

Aquesta segona fotografia és de la zona de Càncer coneguda com el cúmul M44 o "el Pessebre". Durant uns 20 dies Saturn està passant per aquesta zona, molt espectacular amb telescopis a baixa potència o fins i tot amb prismàtics.

M44 "Pessebre" i Saturn

La tercera fotografia és de les Plèiade, també coneguda com M45. Cúmul obert de la constel·lació de Taure. Va molt bé per veure fins a quina magnitud hem pogut arribar amb la càmara Nikon Coolpix880 i 8 segons d'exposició a ISO400. Podem dir que a la fotografia hi ha estrelles de magnitud entre 8 i 9. La podeu compara amb la feta el 20051106 feta des de St. Just Desvern amb una Canon350D i 30".

M45 - Plèiade

La quarta i última fotografia és de la zona de l'espasa de la constel·lació d'Orió. A la part central de l'espasa hi trobem el trapezi i la nebulosa M42. Una fotografia molt vistosa, si tenim en compte que és feta des del centre de Barcelona.

Espasa d'Orió amb M45

Bé, això va ser tot, només un primer contacte del telescopi al nou emplaçament. Com que el lloc i les condicions són prou bones continuarem fent astronomia de ciutat amb petits telescopis.