Aquestes nits també d'hivern podem resseguir les constel·lacions situades a l’equador celest. Al voltant del gegant Orió, podem descobrir tot un seguit de constel·lacions relacionades amb ell.
Vam començar per identificar les principals estrelles de la constel·lació d’Orió. Alfa (Betelgeuse) nom àrab que vol dir “espatlla de gegant”, és una estrella variable gegant vermella molt espectacular que ressalta a l’espatlla esquerra del gegant (mag +0,5 a +1,3). Lambda (Heka) és el cap i Gamma (Bellatrix) l’espatlla dreta. Després podem localitzar el cinturó, una alineació perfecte de tres estrelles prou brillants, Dseta (Alnitak) “el cinturó” en àrab , Èpsilon (Alnilam) , Delta (Mintaka). Abans s’arribar al peus trobem tres estrelles casi perpendiculars al cinturó, és l’espasa. Formada per un seguit d’estrelles menys brillants i amb un centre borrós, és M42 i M43, una nebulosa molt lluminosa i espectaculas, visible a simple vista. Als peus tenim kappa (Saiph) i Beta (Rigel) “peu del gegant” una gegant blava de magnitud +0,12.
Fotografia feta des de Sant Just Desvern on podem veure les constel·lacions.
A partir d’Orió podem localitzar dues constel·lacions que l’acompanyen “el Ca Menor” i “el Ca Major”. Són els gossos que acompanyen al caçador. “El Ca Menor” és una constel·lació molt petita que només destaquen dues estrelles Beta (Gomeisa) i Alfa (Procyon) del grec prokunos “el que va davant del gos”, ja que sortia abans que Sirius l’estrella Alfa del Ca Major. És l’estrella més brillant de tot el cel amb un brillantor de -1,4. Sirius va ser molt important per la civilització egípcia, ja que amb la seva arribada anunciava les crescudes del riu Nil, essencials per l’agricultura de l’antic Egipte. També és curiós el fet que tant el Ca Major com Sirius coincidia amb les primeres calors de l’estiu, i heus així com el mot “canícula” el relacionem amb les calor més fortes de l’estiu.
Entremig d’aquestes dues constel·lacions podem trobar l’Unicorn o Monoceros, molt difícil de localitzar degut a la baixa magnitud de les seves estrelles, just al límit a ull nu i impossible des de nuclis urbans. No té cap llegenda associada i va ser inclosa com a constel·lació el 1624 pel cartògraf l’alemany Jakob Bartsch.
A partir d’Orió podem trobar altres figures mitològiques com Taure i els Bessons, us esperem en les observacions que fem des del Casal per poder-les descobrir.
Orió des de Sant Just Desvern en una nit de Lluna plena, i molta contaminació lumínica (la llum groga que il·lumina els edificis, una mala gestió de l'enllumenat públic i una mala gestió dels recursos energètics).
