Les fotografies són fetes amb un telèfon mòbil directament a la sortida del ocular, Déu n'hi do, quina qualitat. Podem veure la zona nort de la Lluna amb molt detall i fins hi tot 3 satèl·lits de Júpiter.
Aquí teniu un mapa de la zona fotografiada. No presenta la mateixa fase de l'ombra ni la libració (inclinació de la Lluna), però podem identificar els cràters, Mee, Hainzel i el Lacus Timoris.
Júpiter, amb les seves bandes nuvoloses. També podem distingir tres dels satèl.lis de Júpiter, Io, Ganimedes i Europa.
El nostre company Isra va poder observar i fotografiar el cometa C/2011L4 PANSTARRS des de St Pere Màrtir el passat 18 de març. Podeu veure com es veu la cua del cometa amb una exposició d'uns 20 segons.
Aquest mes de març podrem veure un cometa prou brillat al capvespre, just després de la posta del Sol.
El seu nom oficial és, C/2011L4 PANSTARRS.
Va ser descobert la nit del 6 de juny del 2011 pel telescopi Pan-STARRS. Aquest telescopi esta ubicat al cim de la mutanya de Haleakala a l'illa de Maui a Hawaii. Pan-STARRS és un acrònim de Panoramic Survey Telescope and Rapid Response System, és a dir, Telescopi de recerca Panoràmica i Sistema de Resposta Ràpida, dissenyat per fer fotografies de gran camp del cel per trobar objectes NEO, asteroides o cometes que passin prop de la Terra i que puguin impactar.
C/2011L4 PANSTARRS es trobava a 7,9UA del Sol (a mig camí entre els planetes Júpiter i Saturn).
El proper 10 de març, el cometa passarà pel periheli, momet de màxima aproximació al Sol, a 0,3UA (Unitat Astroòmica) és a dir, a us 45 milios de kilòmetres del Sol (una mica més separat que Mercuri). En aquells momets es trobarà a 1,1 UA de la Terra (165 milios de kilòmetres).
Això hauria de fer que el cometa fos prou lluminòs i ens ofereixi un bonic espectacle.
Serà a partir del 12 de març quan podrem començar a buscar-lo just després de la posta del Sol. A més a més, el 12 de març tindrem una Lluna creixent molt a prop del cometa.
Hem de buscar un lloc elevat on poder veure un horitzó oest amb claretat, ja que el cometa começarà a ser visible no gaire lluny del Sol i per tant es podrà ràpidament. Amb els dies s'anirà separant del Sol i el podrem veure més alt i més estona.
De totes maneres el cometa no ha mantingut les espectatives que va generar i no serà tant brillant com s'esperava. Arribarà a una magnitud de -0,5 i serà visible a ull nu, però no tant brillant com el planeta Venus.
El cometa ve del Núvol d'Oort, la part més llunyana del Sistema Solar on es creu que hi ha les restes de la nebulosa original. Ha trigat milios d'anys a arribar al interior del sistema solar i la seva orbita final serà de més de 100000 anys, per tant se'l considera un cometa no periòdic.
Els cometes són boles de gel brut, compostos d'aigua, diòxid de carboni, amoníac, metà, ferro, magnesi i silicats. Degut a la gran distàcia al Sol, aquest components componets están congelats. Aquestes boles de gel, un cop comecen a acostar-se al Sol, degut a la calor, els seus components es sublimen (pasen directament de gel a gas), generant la coma, un embolcall de gasos del nucli gelat. Ja a l'òrbiat de Mart el xoc amb el vent solar fa que aquesta coma generi una cua o cabellera de gas i pols, d'aquí el nom d'origen grec Kometes "cabellera". Aquesta cabellera pot arribar a tenir milions de kilòmetres, i és la part més espectacular.
Com que el món no s'acaba, vam aprofitar per fer una altra observació des del Mil·lenari, així vam poder veure els planetes Urà, Neptú, Júpiter i els seus satèl.lits i, com no, la Lluna.
Totes les fotografies són fetes amb una càmera compate i projecció del ocular.
Esperem tenir tants seguidors durant aquest nou any 2013.
Aprofitant el programa número 240 de la 8a temporada, vam fer en directe la col·laboració dels dimecres al programa "Just a la Fusta" amb Carme Verdoy a Ràdio Desvern 98.1 fm.
El divendres 26 d'octubre, teniem la primera observació del curs al Observatori Astronòmic Desvern. El temps no ens va ajudar gents ni mica, i només vam poder observar les estrelles Mizar i Alcor, a la constel.lació de la Óssa Major. Vam tenir la visita del Regidor de Cultura Sergi Seguí, amb qui vam poder xerrar una bona estona i on vam poder presentar les nostres intencions amb el nou observatori.
Dseta Ursae Majoris és l'estrella del mig de la cua de la Óssa o del carro [enllaç]. De fet Mizar, amb bona vista podem veure que no és una estrella sola sinó que està acompanyada, en aquest cas per Alcor. Cap al 1617, probablement Benedetto Castelli [enllaç] va descobrir que Mizar era doble. Són dues estrelles separades per 500UA i que triguem un 5000 a fer una órbita. El 1889 Edward Charles Pickering [enllaç] va desobrir que la component A era doble espectroscòpica [enllaç], amb una òrbita de 20,5 dies. Més tard Mizar B també era doble espectroscòpica, amb una òrbita de 175 dies.
Així que tenim que el que sembla una sola estrella, de fet é un grup de 5 estrelles interrealacionades.
Després els núvols ja no ens van deixar observar, ni la Lluna, ni els planetes Urà i Neptú.
Aquest mes de setembre comencem una altre temporada de col·laboració amb Ràdio Desvern 98.1fm dins del programa Just a la Fusta conduit per Carme Verdoy.
Ja són 8 temporades, des del setembre del 2005, i més de 230 programes.
L'any 2005, vaig poder conèixer al primer home que va trepitjar la Lluna, Neil Armstrong. Va ser a la CampusParty de València. Tots els que participàvem a l'àrea d'astronomia, vam quedar molt decepcionats amb els organitzadors, ja que no ens van deixar accedir a poder tenir una petita xerrada amb ell, tal com havien dit. Tot hi així, el fet de poder veure i escoltar al primer home en trepitjar la Lluna, va ser una experència inoblidable.
El 10 de maig del 1994, una mica abans de pondre's el Sol, vam poder veure'l parcialment eclipsat. Va ser sense gaire avis, ja que era una ecplisi anul·lar que passaria, sobretot, pel nord d'Amèrica.
Recordo estar l'escola Antoni Angueró, on estava estudiant arts gràfiques, i on l'haviem començat a observar amb unes pel·licules velades. Així vaig sortir corrents fins a casa on tenia una càmera reflex amb un carret blanc i negre. No recordo com vaig mesurar l'exposició, sé que mentre el meu pare aguantava la pel·licula jo vaig fer dues fotografies.
Avui, després de més de 18 anys les he tornat a veure tot repassant fotografies antigues, les he escannejat i les comparteixo amb vosaltres.
Podem veure en Sol parcialment eclipsat i mig tapat ja pels edificis.
El passat dia 5 de juny just a la posta del Sol a la costa oest de l'america del sud, va començar el trànsit de Venus, va durar fins que va sortir pel nostre horitzó al matí del 6 de juny.
El company del Grup, Antonio, en va poder fer una fotografia des de la platja del Bogatell. Una gran fotografia que no podrem repetir fins els proper 10 de desembre del 2117.
El passat divendres 1 de juny del 2012, vam fer l'última observació del curs. Va ser profitosa. ho podeu veure a les imatges fetes amb un telèfon mòvil.
El passat divendres 27 d'abril del 2012, vam fer l'observació oberta al públic al Mil·lenari. Com que cada vegada el Sol es pon més tard, quan comencem encara tenim un cel molt brillant. Tot hi així vam poder observar Venus, amb un minvant molt brillant, la Lluna, Mart i finalment Saturn.
Aquesta és la mateixa fotografia que vam posar en l'entrada amb altres fotografies fetes per l'Antonio [enllaç]. M42 és una nevulosa molt espectacular i visible amb uns petits perismàtics a l'espasa d'Orió. Podeu comparar-les [1][2] i veure com el processat de fotografies digitals permet veure molts més detalls que en un primer moment podrien restar amagats.
L'obaservació del divendres 30 de març va ser molt profitósa, com les últimes sessions, on el bon temps i els planetes ens han sigut favorables.
Vam poder observar, Venus, la Lluna, Júpiter i les seves llunes, Mart i ja en últim moment Saturn.
Venus
El grup d'observació.
Júpiter i les seves llunes.
Mare Frigoris sobre dels Montes Alpres. A la dreta els Montes Caucasus i els cràters molt il·luminats Aristoteles i Eudoxus. A sota els Montes Apenninus i els cràters Aristillus, Autolycus i els més gran Archimedes.
El centre de la Lluna, on podem veure a dalt a l'esquerra els Montes Apenninus i els cràters Aristillus, Autolycus i mig Archimedes. El Mare Serenitatis (grogós) quasi sense cràters, on destaca el petit Bessel. Al centres de la imatge els Montes Haemus amb el petit cràter Menelaus, el profund Manilius, fan de barrera al Mare Vaporum (més fosc). Al mig d'aquest mar hi trobem una curiósa formació, els Montes Schneckenberg. Finalment el Mare Tranquilitatis d'un tò blavós.
Aquesta és una sobre saturació de la fotografia, on els tons que s'intueixen queden exagerats. Això és degut a la diferent composició de les roques i laves lunars.
Aquestes estrelles pretanyen al trapèsi de la nevulosa M42 d'Orió.
El nostre company Antonio, ha estat fent fotografies astronòmiques que ara comparteix amb nosaltres.
Per començar tenim una bonica fotografia del Sol. Fent servir un filtre solar per atenuar la lluminositat, ha aconseguit veure alguna de les taques que ara comencen a aparèixer per la superfície solar. Fotografia feta el 11 de març a les 13h.
Aquesta és una fotografia del quart creixent de febrer.
Detall del cràter Clàvius.
Al gener va fer una sèrie de fotografies a M42, la nebulosa d'Orió. La primera fotografia és en brut i la segona amb una retoc senzill.
