Eclipsi de Lluna - 20060907 (2)

Eclipsi de Lluna, 20060907, 1911h UT.

Ahir, malgrat el núvols vaig poder veure l'eclipsi parcial de Lluna. Sense el núvols ja era un eclipsi poc espectacular, i la Lluna ja sortia eclipsada, així que junt amb la poca propaganda feta, segur que ven poca gent se'n va adonar. Aquest és una de les poques fotografies que vaig poder fer de la Lluna completa i sense el emprenyador núvols.
Telescopi Maksutov 127mm, Plössl 20mm. Nikon Coolpix880.
Projecció de l'ocular, f:2,8, ISO400, 1/60. PhotoshopCS.

Vam aprofitar per observar Júpiter i fer-li una fotografia amb la metixa configuració del telescopi.

Júpiter, 20060907 - 1846UT.

Eclipsi de Lluna - 20060907

El proper dia 7 de setembre tenim un eclipsi parcial de Lluna. El màxim que quedarà coberta és un 19% del seu diàmetre. de totes maneres no serà gaire vistós, ja que quan surti la Lluna per l'horitzó, l'eclipsi ja estarà molt avançat. La fase Umbral començarà a les 18:05 UT i acabarà a les 19:48 UT, el màxim serà ales 18:51 UT.
(UT, Temps Universal, afegiu 2h a l'estiu i 1h a l'hivern)

Feu clic per veure'l més gran.

links:

Eclipse NASA
imatge eclipsi

SMART-1 cau a la Lluna

SMART-1

El proper diumenge 3 de setembre cap a les 00:37h o a les 05:41h UT, la sonda espacial SMART-1, un cop havent esgotat la seva vida útil, xocarà contra la Lluna. Aquest curiós fet el podrem intentar veure des de la Terra. La sonda està programada per impactar contra la superfície de la part fosca de la Lluna, així la petita explosió que produirà serà més fàcil de poder detectar. La diferència en les hores de l'impacte depèn de l'òrbita on succeeixi. Es dona com a més probable la de les 05:41h UT, 03:41 hora local.

Zona de l'impacte en la part fosca de la Lluna.

A continuació teniu ens enllaços on trobareu tota mena d'informació:
sondasespaciales.com impacte
sondasespaciales.com SMART-1
REA-lunar-blog
SMART-ESA

Plutó ¡¡Eliminat!!!!!

Sí, senyores i senyors, Plutó finalment ha perdut la corona de "planeta" i per tant, des d'avui el Sistema Solar "només" te 8 planetes. Els recordem, Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Des d'ara Plutó passa a ser un del objectes més interessant del "Cinturó de Kuiper", anomenat Objectes Trans Neptunians o "TNO" en anglès.
Això s'ha fet així ja que la primera proposta deixava la porta oberta a molts altres planetes, i era pitjor el remei que la malaltia. sap greu perdre un planeta ( i als americans encara més, je!), però ahviem arribat a un punt que encara que històricament es mereixés aquesta denominació, era del tot injust per als nous descobriments, 2003UB313.

Plutó i els nous objectes del Cinturó de Kuiper.

De totes maneres la denominació correcte ara és la "planeta nan". Els "asteroides" han desaparegut igualment els "planetes menors", ara tots són "planetes nans".

links:
Plutó viquipèdia
Sondasespaciales.com

Més Planetes!?

La Unió Astronòmica Internacional (UIA), ja té un esborrany de com definir "planeta" dins el sistema solar. Aquí teniu la notícia a sondasespaciales.com.

Com a resum, diriem que desapareix la denominació "asteroide" i "planeta menor", per passar a dir-se "planetes nans" (??? JA!). També, tots el possibles planetes de característiques semblants a Plutó, passen a denominar-se "plutonios" (??).

Bé, tot plegat es resoldrà "d'alguna manera" el 24 d'agost.

Sistema Solar amb 12 "planetes".

CampusParty06-CAAT-20060727

Com una de les activitats de la CampusParty d'enguany, s'han fet unes observacions fora de València, a l'Alt Túria. El CAAT és un observatori astronòmic amb un dels millors cels de la península. Allí es van fer observacions a ull nú, amb telescopis de 8" (a l'exterior) i amb un de 16"(dins de la cúpula).

La Via Làctea era visible amb esplendor i bellesa com mai havia vist fins ara. El domble cúmul de Perseu i la galàxia d'Andròmeda. Una Passsssada!!!! També era continu la caiguda de meteorits.
Tot i així es podia veure les llums de Madrid i València a l'horitzó.
Aquí teniu tres fotografies que vaig fer, de fet vaig estar tota l'estona aprofitat l'oportunitat d'observar aquest merevellòs cel.

LlunaMizar i Alcor

Albieru

Observació 20060630

El Grup d'Astronomia Desvern va fer l'observació de cada mes al Casal de Joves. En aquest cas va ser la segona del mes de Juny. Això va passar ja que l'òrbita de la Lluna al voltant de la Terra, és de 29,5 dies i en algun moment ens trobem que fem dues observacions en u sol mes. Recordem que la primera va ser el divendres 2 de juny i en aquest cas la vam fer el divendres 30 de juny.

Vam quedar a les 22h. al Casal de Joves de St Just Desvern, i vam haver d'esperar una estoneta que els núvols alts que enteranyinaven el cel ens deixessin veure la Lluna amb nitidesa.
En aquest cas només disposaven d'un petit reflector de 60mm, però vam poder comprovar com tot i ser un petit telescopi, podíem gaudir igualment del relleu de la Lluna i de l'atmosfera de Júpiter.

A continuació teniu uns exemples de l'observació:

El color vermellós de la Lluna és degut a la seva poca elevació respecte l'horitzó.

Proporcions de les estrelles

Com a continuació del post del 24 de maig, on ensenyàvem les proporcions del Sistema Solar, ara ho fem amb les diferents proporcions que ens podem trobar entre les estrelles.

Una web curiosa, link: proporcions del Sistema Solar.

Observació LX200 - 20060604

Els núvols enteranyinaven el cel, però la contaminació lluminosa feia estralls!!

Ahir a partir de les 20h. vam quedar per fer una observació amb el LX200 10" de Meade. Com en les ocasions anteriors vam tenir certa dificultat per poder muntar el telescopi, ja que el sistema d'ancoratge al trespeus, és molt deficient. Tot i així un cop muntat vam haver d'esperar una estona a que sortissin les primeres estrelles per poder posar en estació el telescopi de forma manera autònoma i precisa.

En alguns moments el cel era taronja, però nosaltres seguíem buscant objectius.

El primer objectiu va ser la Lluna. Per variar els núvols alts van esteranyinar força el cel i no ens deixava veure amb molta nitidesa els relleu lunar. Tot i així, la diferència amb els altres telescopis que disposa el Grup d'Astronomia Desvern és força gran, i per tant vam poder gaudir unes vistes molt gratificants.

La Lluna en quart creixent del 20060604. EXT-70 oc 20mm.
Rupes Recta i Thebit, Arzachel, Alpetragius.
Cràter Maginus.

Vam observar Júpiter amb molta atenció. Aquí teniu una sèrie de fotografies amb un processat molt senzill.

Però també vam fer una volta per diferents objectes Messier com: la nebulosa anular de la Lira M57, els cúmul globulars M3 i M13 i la galàxia M82. Finalment vam fer una ullada a aquest bonic parell d'estrelles de Albireu, Beta del Cigne.

Nebulosa anular de la Lira M57.

M3, LX200 ocular 20mm.

Albireu, Beta del Cigne i estrelles de fons.

Observació - 20060602

Ahir, a partir de les 22h al terrat del Casal de Joves, el Grup d'Astronomia Desvern, va fer una observació oberta a tothom.

La nit semblava que seria prou clara i cap a les 22h. ja teniem muntats els telescopis al terrat del Casal. De seguida van començar a venir una sèrie de núbols, direcció Molins de Rei cap al delta del Llobregat, que ens van fer la punyeta durant tota l'observació. Uns núbols taronges, desgut a l'abusiva i descontrolada il.luminació nocturna que hi ha als pobles i ciutats.

Vam tenir la visita de quatre persones, que vam poder veure a Júpiter i els seus satèl·lits. Alguns d'ells era la primera vegada que l'observaven i van quedar molt impresionats. Diuen que tornaran a la pròxima observació, que farem a principis de Julio.

Fotografia amb el grup al complert, i els telescopis instalats. També es poden veure el ditjosos núbols taronges,a la contonada superior esquerra de la fotografia.Durant l'estona que passavem el núbols per davant de la Llun ai Júpiter, aprofitavem per comentar temes i notícies relacionats amb l'astronomia.

Just començar l'obserbació, vam apuntar els telescopis cap a Mart, ja que el teniem ja molt proper a l'horitzó. Vam poder veure un petit disc, massa petit per distingir cap detall de la superfície. Tot i així, vam fer alguna fotografia d'on en podem treure una nova observació.

La fotografia de la dreta és la feta per nosaltres, i la simulació 3D de l'esquerra és treta l'una web de la NASA, que simula la teòrica observació al mateix moment que ho fèiem nosaltres. Es pot veure clarament com Mart, no és un cercle complert, sinó que presenta fase.

Saturn estava justa al costat de Mart, però el núbols ja no ens van deixar poder veure aquest dos planetes durnat la resta de l'observació.

Durnat els pocs minuts que vam poder observar Mart, ho vam aprofitar.

Júpiter va ser el següent planeta que vam observar. De fet va ser molt espectacular. Es podien veure els quatre satèl·lits galileans en formació, dos a cada costat del planeta. Sense dubte, una presentació molt espectacular.

Aquí tenim una comparació entre la fotografia feta per nosaltres (amb sobreexpoció de Júpiter per poder realçar els satèl·lits) i una simulació 3D.

Jútiper també es va deixar veure bé, i es destingien molt fàcilment les dues bandes fosques equatorials.

La Lluna va ser la última a rebre la nostra vista, no perque no vulguéssim observarla, sino pels núbols emprenyador, que no la van deixar veure fins cap a les 12 de la nit.

Una de les poques fotografies que els núbols ens van deixar fer a la Lluna. Va ser una llàstima no poder-la observar amb més atenció, i no poder fer-li cap fotografia amb més detall.
Un detall de la Lluna feta per en Josep Miquel.

Com que la nit no va ser molt reixida, vam provar d'observar una estrella variable. Per començar l'haviem de localitzar. Era l'estrella Z UMa. Per tant l'haviem de buscar a la constel·lació de l'Osa Major, molt a prop de l'estrella Delta. Un cop localitzada, que no va ser gens fàcil degut a la seva poca brillantor, vam passar a medir la magnitud estelar per mitjà del metode comparatiu d'Argelander. Degut al camp reduït de l'ocular va ser difícil poder compararla correctement amb les estrelles de referència. Tot i així vam medir la magnitud, per nosaltres 8,7.
Z UMa és una estrella variable del tipus semirregular amb un espectre M5. Es localitza a AR: 11h 56m 30s Decl: +57º 52' 17” (2000,0). La seva brillantor varia de la 6,2 a la 9,4 magnitud durant un periode de 195,5 dies. Degut a la seva posició al cel, al mig del "Carro", és facilment observable durant gran part de l'any, i per tant podem seguir molt bé la seva variablilitat.
A partir d'ara la tindrem dins dels nostres objecte d'observació regular.

Els noms dels cràters.

Com vau poder veure en la notícia dels dia 12 de maig, on explicàvem l'última observació feta pel Grup d'Astronomia Desvern el passat dia 5 de maig a partir de les 22h al terrat del Casal de Joves del poble. Els noms dels cràters de la segona imatge, no hi eren. La veritat és que ho vaig deixar per un altre dia, i aquell dia no ha arribat mai. Ara demano la col·laboració de tothom per poder trobar tots els noms, i així anar coneixent més el nostre satèl·lit natural.

Us torno a posar la informació de la fase, la localiltzació de la imatge en el context de la Lluna i la imatge on buscar els cràters (feu clic per fer-la més gran).

Teníem un Lluna en quart creixent, amb 7 dies i 23 hores, amb un 25,8% de la llunacio 1031. La distància a la Terra era de 401609 km i tenia una superfície visible del 55%.

Començarem pels més grans i coneguts. Feu servir els comentaris que hi ha al final de la notícia. Sort!

Proporcions del Sistema Solar

Del blog de singermornings, hem tret aquestes tres imatges amb les proporcions dels planetes del Sistema Solar.
(Notícia original via, Linkadelic Magazine ).

És sempre interessant poder entendre les proporcions i distàncies, a nivell astronòmic, o si més no, a escala del Sistema Solar. En aquest cas queda ven clar lo petita que és la Terra en comparació amb els altres planetes.

Diàmetres, Terra: 12742,0km (Lluna: 3474,8km), Venus: 12103,6km, Mart: 6794,4km, Mercuri: 4879,4km, Plutó: 2302,0km.

Diàmetres, Júpiter: 142984km, Saturn: 120536km
(amb anells: 244000km),Urà: 51118km, Neptú: 49572km.
Finalment , comparem els planetes amb el Sol, centre i motor el nostre sistema planetari.Diàmetre del Sol: 1392000 km.

Massa: Sol 99,85%, planetes 0,135%.

Observació - 20060505

Imatges fetes durant l'última observació al terrat del Casal de Joves, el passat divendres 5 de maig a partir de les 22h. Les va fer en Josep Miquel amb la càmera del telefon mòbil, per projecció de l'ocular d'un Maksutov de 127mm amb un ocular pl20mm i amb un refractor de 60mm amb un ocular de 25mm.

Saturn, tot i que es veu molt petit, es pot intuir els anells sense problema. Sembla la descripció que va fer en Galieo, quan va dir que Saturn era un planeta triple.



Júpiter amb Io, un dels seus satèl·lits. Després de processar dues imatges, Io es pot observar perfectament, la seva magnitud era de 4,41.

Teníem un Lluna en quart creixent, amb 7 dies i 23 hores, amb un 25,8% de la lunacio 1031. La distància a la Terra era de 401609 km i tenia una superfície visible del 55%.

1- Al nort de la Lluna podem veure el mare Frigoris amb el petit cràter Archytas. Baixant cap el sud reconeixem perfectament els montes Alpes amb el mont Blanch amb l'ombra més pronunciada. Ja al mig del mare Imbrium trobem els dos monts Pico, però molt més espectaculars són els montes Tenerife, que resalten més enllà del terminador lunar. Els cràters Cassini i Theaetetus és veuen molt lleguerament a prop dels montes Caucasus. Molt més evidents són els Aristillus i Autolycus, i sobretot el cràter Archimedes. Més avall trobem els montes Apeninus. Ja casi fora de la imatges veiem els cràters Aristoteles i Eudoxus.

2- Els cràters d'aquesta part de la Lluna, s'han de trobar com a part a la notícia de 31 de maig.

Eclipsi Total de Sol - 20060329 (6)

Eclipsi parcial, PST Coronado - 1131UT

Eclipsi Total de Sol - 20060329 (5)

Grup AASabadell - 1354 UT

Val a dir que tot plegat és un gran muntatge per una mica més de 3 minuts d’eclipsi Total. Això sí, és un espectacle meravellós.
Un cop acabat l’eclipsi el xofer ens va preparar una barbacoa d’allò més bona. Alguns comentaris deien que va ser la millor de les menjades que vam fer a Turquia.

Hora de dinar - 1446 UT

Alumnes de l'escola local , escoltant a en Carles - 1219UT

Nens del poble, mirant amb ulleres protectores - 1202UT